Quan dues persones fugen de la guerra, és possible que inicialment no sàpiguen quina direcció han de prendre ni quin destí volen trobar. És el cas dels dos protagonistes de Papirus, una pagesa i un carregador del moll que, escapant de la seva situació, es troben en un paratge insòlit on no existeix res i tot s’ha de crear. I és que d’un tros de paper pot néixer un nou món.

Amb el paper com a protagonista, l’escena i l’escenografia es va construint amb delit del públic, que veu néixer noves opcions a on abans hi havia el buit. El paper, aquest material tan plàstic i primari, que recrea possibilitats infinites tant d’escenografia, atrezzo i vestuari. El paper, que permet fer i desfer, explorar i manipular, equivocar-se i rectificar.

El millor company de viatge per al paper és, sense por a equivocar-se, el sentit de l’humor. I en el cas de la Pap i el Rus, de sentit de l’humor en van ben servits. Trobades i destrobades, nous descobriments i aprenentatges que tots dos s’ofereixen mútuament amb pinzellades de delicadesa i una gran dosi de passió per viure i riure. I és que, quan hom té molt per oferir a l’altre, les possibilitats de compartir i construir es multipliquen exponencialment. Construir el futur, doncs, és molt més enriquidor si es fa conjuntament, i és aquesta comunió entre els personatges la que traspassa barreres i arriba a un públic que, ja de per si, està abduït per l’atmosfera tendra i íntima de l’espectacle.

El teatre gestual és, en aquesta proposta, la millor manera d’oferir el missatge a transmetre. La vida està feta pels que inventen. La vida està feta pels que creen. La vida està feta pels que s’arrisquen. La vida està feta pels que no tenen por a explorar l’inexplorat. La vida està feta, en definitiva, pels qui encara somien!