“Estic avorrit/da” pot suposar, per a les famílies, un neguit expressat a través dels llavis d’un infant. Un neguit perquè suposa una càrrega de responsabilitat en no saber trobar alicient perquè aquell infant passi una estona agradable. Un neguit també perquè, en una vida que sempre córre, no tenim temps per avorrir-nos. Un neguit, en definitiva, perquè atribuïm un sense sentit a aquella estona de temps que els infants (i els adults) podem dedicar a no fer res.
La Rita, la protagonista d’aquesta història, sovint s’avorreix malgrat la gran quantitat de joguines de què disposa. Per als seus pares és realment un problema que no sàpiga jugar sola, doncs això suposa que constantment reclama una atenció que, en un món de grans i ple de feina, els és impossible de dedicar.
En una de les seves estones a casa l’àvia, que s’ofereix a tenir-ne cura quan no està a les mil i una activitats extraescolars que fa, a la Rita se li planteja el repte de saber trobar allò que no sap ben bé que busca. És una estona avorrida, una estona on l’àvia no li sap (vol) aportar els elements que normalment fan que es distregui. I aquí és rau, precisament, la màgia de tot plegat.
S’inicia doncs, a través d’un aneguet de goma, un viatge fascinant cap al món de la il·lusió, la creativitat i la imaginació. En aquest viatge la Rita es deixarà captivar per sensacions i relacions amb colors, personatges i situacions diverses. Un viatge que fa que, en tornar, res torni a ser igual, sobretot la seva capacitat d’abstraure i crear nous móns imaginaris.
Amb una estètica del tot cuidada i unes titelles realistes i innovadores, la companyia l’Estaquirot teatre porta a escena tota la seva experiència per mostar-nos, de forma magistral, que allò més simple pot donar lloc a una reflexió i debats profunds sobre la gestió del temps d’infants i adults en els nostres dies. Se serveixen, alhora, d’una escenografia, una combinació de tècniques teatrals i un suport visual propis d’una de les companyies amb més trajectòria i renom del nostre panorama escènic.
