Tot depèn de la cadira des de la qual es miri, diu la companyia.
En aquesta proposta, els de Cal Teatre s’immergeixen en la necessitat de mirar la realitat des de diferents perspectives. Valent-se del teatre d’objectes i les titelles, cuidades al detall totes elles, la companyia escenifica una taula de sopar on cada membre de la família ocupa el seu rol i juga el seu paper, a vegades aliè a la realitat dels que té més propers. Tant és així que, en el transcurs de l’espectacle, surt a relluir la malaurada realitat social en els nostres dies: ens veiem però no ens mirem, ens sentim però no ens escoltem, convivim però no ens acceptem.
És a través d’un viatge personal de cadascun dels membres de la família, que transmuta en un altre personatge, que els protagonistes poden viure de primera mà la realitat de l’altre. Posar-se a la pell de la realitat d’aquell/a al que no entenies, viure les seves aspiracions, il·lusions i frustracions i observar-se a un mateix des d’una altra perspectiva és el que confereix a l’espectacle una força i màgia absolutes.
La proposta, doncs, ens convida a plantejar-nos com el lloc que ocupem a la vida condiciona la nostra mirada i el nostre punt de vista. Alhora la companyia interpel·la el públic a preguntar-se, com poques vegades acostumem a fer, perquè acceptem viure la vida que ens ha tocat, ocupar el paper que ens ha estat assignat i assumir que les coses es fan sempre de la mateixa manera.
Amb l’empatia com a eix conductor de l’espectacle, doncs, Joc de cadires us convida a ocupar, per un instant, una cadira diferent a la que us toca.
Us hi atreviu?
